domingo, 13 de mayo de 2012

Autoavaluació


En aquest mòdul he aprés a crear i utilitzar un blog a partir de Blogger, A més, gràcies a les classes realitzades als seminaris i a les magistrals he pogut conèixer més en profunditat aspectes relacionats amb el món de les tecnologies com els espais Wiki, els diferents angles i plans d'una càmera, els espais mutlimèdies educatius, el Movie Maker, etc.

1. ¿Què he après en aquest mòdul TIC-TAC?
  • En quins nous temes he profunditzat ? penso que he pogut profunditzar amb temes d'audiovisuals, ja sigui amb els diferents conceptes més teòrics donats com els tipus de plans i angles, com amb la realització d'un vídeo a través de diferents programes. 
  • ¿Quines noves preguntes m’he formulat? No m'han sorgit massa preguntes, doncs si en algun moment n'he tingut les he pogut solucionar ràpidament amb l'ajuda dels meus companys o de la professora.
  • ¿A quines respostes i interrogants que tenia he pogut donar resposta? Tots els temes tractats a classe els havia desenvolupat algun cop al llarg de la vida, però tot i així, no havia aprofundit en aquests aspectes, per tant, al fer les diferents entrades he hagut d'anant buscant més informació complementària per tal de poder pal·liar els meus petits dubtes. Per exemple, havia escoltat parlar sobre les Wiki però mai m'havia parat a buscar què és i per a què serveix exactament, a més tampoc s'havia crear-ne una però ara ja si. 
  • ¿Com crec que aquest nous coneixement repercutiran en el meu desenvolupament professional? Penso que és un aprenentatge molt positiu de cara a un futur poder realitzar unes classes més dinàmiques a partir de programes multimèdies educatius i altres recursos. A més, també és un enriquiment personal per aprendre a cercar informació i programes interactius per poder-nos anar formant constantment, ja que mai s'ha de deixar d'adaptar-nos a les noves tecnologies, a la nova societat. 

2. ¿Com ho he après ?

  • ¿En què m’han ajudat les classes? M’han ajudat en la part més teòrica, ja que a partir de la teoria  feta a classe he pogut anar desenvolupant aquesta per mi mateixa en els diferents recursos i eines explicats. Un gran exemple és les Wikis o el Movie Maker. 
  • ¿Quin ha sigut el paper de les lectures? Les lectures han tingut un paper de reforç, suport i complement al ja explicat a classe.
  • ¿Com m’han ajudat les practiques? M’han ajudat a desenvolupar la teoria cap a la pràctica, ja que com és sabut no hi ha millor manera d'aprendre a partir de la pròpia experiència amb aquestes tecnologies. 
  • ¿Com m’ha  ajudat el treball en grup? Penso que el treball en equip és una feina molt gratificant, ja que t'ajuda a obtenir diferents punts de vista i diferents maneres de fer servir les TIC. També, el treball en equip facilita el resoldre dubtes o problemes, doncs entre tots es pot trobar la millor sol·lució al problema plantejat. 

3. ¿Què és el que he trobat en faltar en l’aprenentatge realitzat al mòdul?

  • ¿Què és el que he fet malament? Crec que el que m'ha fallat és fer cada setmana una entrada, ja que si en alguna no n'he fet després he tingut més feina a la setmana següent.
  • ¿Què és el que he fet bé ?  Penso que he aprofitat les classes per estar atenta i prendre apunts per després que fos més fàcil fer l'entrada corresponent al tema tractat. 
  • ¿Què podria haver fet millor? Pot ser podria haver aprofundit més en algun tema explicat o tractat, sempre es pot millorar. 

miércoles, 2 de mayo de 2012

Els multimèdia educatius

Els multimèdia educatius es van posar de moda als anys 90. Es tracta del programari educatiu que utilitzem en l'educació. Aquests estan directament fets per a una fi educativa o també s'utilitzen en contextos educatius, ja que existeixen programes més generals

Els ordinadors com a eina educativa es van començar a utilitzar en Europa als anys 70  però no va ser fins els 80 que es va introduir a Espanya, a aquest fenomen se'l va anomenar *EAO (* ensenyament assistit per ordinador). Fina l'actualitat, la majoria dels programes que havien era programes basats en una visió de l'aprenentatge conductista: teoria que ve del camp de la psicologia que explica com s'aprèn. Aquesta es basa en que només podem influir en la conducta. El que fem és recompensar conductes que són considerades positives i es castiguen les negatives o es recompensen amb positives (la paraula reforçar ve del conductisme). Els programes estaven basats en aquesta visió de l'aprenentatge, aprenem repetint conductes i les estimulem positivament. Aquests programes són d'exercitació: ensenyament més memorístic i tancat i són els primers que es creen per a l'educació, menys interactius. Això és degut a que aquests programes són barats i fàcils de programar, per exemple: el programa CLIC. 


Avui en dia, aquests tipus de programes també són els que més predominen perquè són els que millor s'adapten a l'estructura escolar, als continguts, al poc temps, a la visió tradicional de l'ensenyament, no tant a la interacció, ensenyament obert...

Hi ha altres programes que tenen el mateix fi educatiu però no predominen, ja que s'utilitzen més pels professors en àmbits de l'educació d'investigació, interacció i experimantació. 



Alguns exemples de programes multimèdies educatius són: 
  • Programes d'exercització: per càlcul, per ortografia... Existeix una escassa retroalimentació, et diu si aquesta ben o malament però no el perquè. 
  • Programes tutorials, tutorials experts: presenten una teoria. 
Aquests dos són els més tancats d'interacció però a partir d'aquí es fan més interactius:

  • Bases de dades: *ej: una enciclopèdia: informació organitzada d'una certa manera i hi ha una interacció més oberta perquè hi ha la possibilitat de demanar una informació que es necessiti. La interacció no està predeterminada i el valor educatiu aquesta vinculat al context en el qual s'utilitza. 
  • Simuladors: reprodueixen un fenomen que o és difícil de veure o de produir perquè és perillós, o es pot simular un entorn social. Es pot interactuar: com més interactiva és, més possibilitat d'interactuar amb els seus components, a partir d'experimentar es treu una conclusió. En aquest cas el subjecte ha de passar per una experiència determinada per poder aprendre. 
  • Constructors o micromons: són programes que a partir d'unes normes i estructures bàsiques es pot anar construint coses. Un gran exemple és el programa Llop: per a l'ensenyament de la geometria plana, els *Sims. 
  • Programes eina: la interacció és molt més oberta, cal analitzar el context en el qual s'utilitzen

ANÀLISI D'UN PROGRAMA TUTORIAL

En aquest cas analitzaré un programa de la web www.edu365.com situat a l'apartat de primària i llengua castellana, anomenat "Palabras con g y j".

En aquesta pàgina podem trobar diferents exercicis per millorar l'ortografia de les paraules que continguin la "g" o la "j". En el primer exercici apareixen una sèrie d'imatges que les hem de classificar en un dels dos barrils segons s'escriguin amb una lletra o l'altre. A continuació es repeteix el mateix exercici però aquest cop hem de classificar paraules, no imatges. 
El següent exercici consisteix en omplir els buits de diferents paraules amb la lletra corresponent ja sigui una G o una J. A mesura que es va avançant en l'exercici el nivell es va incrementant.
Per últim, apareix un text on hi ha faltes d'ortografia i s'han de corregir tots els errors. 
En totes les activitats si hi ha algun error en la mateixa pantalla apareix un avís de l'equivocació realitzada.
Finalment, al acabar totes les activitats s'obté un diploma com a símbol d'haver interioritzat correctament aquest aspecte de la grafia G i J. 
També cal esmentar que el mateix programa ens proporciona una petita explicació teòrica per tal de poder seguir amb millor claredat les activitats.  




Aspectes positius

  • Facilitat d’ús. És molt fàcil d'utilitzar, ja que en el cas de no haver entès l'exercici es pot tornar a escoltar l'anunciat el qual està molt ben explicat.
  • Substitució del docent en el quefers rutinaris: L’explicació de lla pròpia activitat que parla al multimèdia substitueix al docent.
  • Resposta immediata. 
  • Més útil per al alumnat amb dificultats. En el cas de que a algun nen li costi més, es pot repetir tantes vegades com es vulgui les activitats, a més com he mencionat anteriorment es pot tornar a escoltar els diferents anunciats. Respecte per les diferències individuals.

Aspectes negatius:

  • No facilita la interacció entre l’alumnat. Cada nen està centrat en el seu ordinador i no interacciona amb els demés, tot i que l'activitat es podria plantejar per parelles i així millorar aquest aspecte. 
  • Col·loca al alumnat en un lloc passiu.
  • Inexistència d’una interacció. En aquest cas el nen no pot obtenir una explicació raonada del perquè està bé o malament allò que ha contestat. és a dir, no facilita l’anàlisi de respostes errònies. 

miércoles, 25 de abril de 2012

Guió literari i guió tècnic



El guió literari és l'explicació de l'argument que es vol mostrar en la producció, incorporant tots els detalls però sense el desglossament de plans. Aquest explica les diferents accions, sons i diàlegs que es duran a terme al vídeo.
En el guió literari han d'aparèixer tres elements essencials:

  • La idea central
  • L'estructura de manera sintetitzada com a primer esquema de treball.
  • La sinopsi argumental és el punt de partida per elaborar el guió tècnic.
El guió tècnic o pla de treball és on apareixen totes les instruccions per poder dur a terme el guió literari. A més del contingut del guió literari, consta dels diàlegs, els sons, la música, els moviments de càmera, els plans, etc. Estructurat en dues parts:


  • Storyboard: descriu els plans que s'han de gravar, la música, els diàlegs, les diferents accions i efectes especials i, per últim, les anotacions necessàries per la gravació. Format per dues columnes: una destinada a la imatge i l'altre al so.


  • Instruccions pel rodatge: esborranys del vestuari i les localitzacions.



miércoles, 15 de febrero de 2012

Tipus de plans i angles

El concepte pla s'aplica al llenguatge audiovisual com la perspectiva dels personatges, objectes i elements de les imatges segons el lloc des de on es capta. Podem classificar-los en molts tipus, però els més comuns i coneguts són:
  • Gran pla general: el subjecte o no està o queda diluït en l'entorn. Té un caràcter descriptiu.
  • Plànol General: es presenta al personatge de cos sencer i, al mateix temps, es mostra l'entorn. Normalment s'utilitza per situar l'entorn on passa l'acció o per començar una escena.
  • Plànol General curt: es mostra al personatge i les seves accions.
  • Pla conjunt:  és en el moment en que apareix el personatge acompanyat d'un altre.
  • Plànol figura: els marges de l'imatge són els mateixos que el de la figura o personatge captat, és a dir, coincideix amb el cap i els peus. 
  • Plànol americà: es mostra a la figura des del cap fins, aproximadament, els genolls.
  • Pla mig: es mostra a la figura fins la cintura. 
  • Pla mig curt: es mostra a la figura des del cap fins a la meitat del pit.
  • Primer pla: en aquest cas es mostra només el cap i les espatlles. 
  • Primeríssim primer pla: només es mostra la cara del subjecte.


D'altre banda, quan utilitzem una càmera podem trobar diferents tipus d'angulacions: 

  • Normal: l'angle és paral·lel al del terra. La càmera es troba situada a l'altura dels ulls. Mostra la idea d¡igualtat entre el personatge i l'espectador.
  • Contrapicat: la càmera es situa per sota dels ulls del personatge. Aquest angle transmet una força del personatge envers l'espectador. 
  • Picat: la càmera es situa per sobre dels ulls del personatge. En aquest cas es transmet una situació d'inferioritat del personatge davant l'espectador.
  • Central: l'angle és perpendicular al terra, totalment un grau picat . Transmet una sensació d'aïllament i indiferència, l'espectador està fora de la narració.
  • Nadir: l'angle és perpendicular al terra, totalment un grau contrapicat.
  • Aberrant: la càmera segueix i varia segons l'eix del personatge. la càmera es troba torta provocant així una sensació d'inestabilitat. 
  • Subjectiu: la càmera mostra el mateix que veu el personatge, és a dir, la càmera es converteix  en el personatge. 



ANÀLISI D'UNA IMATGE



La manera en que es capta una fotografia ens proporciona molta més informació de la que molts cops ens adonem. El simple fet de col·locar d'una manera o una altre la càmera envia al receptor diferents missatges no verbals. Com hem explicat anteriorment, l'angle picat fa empetitir al subjecte, resaltant així la seva fragilitat o inferioritat. Tot el contrari passa amb l'angle contrapicat que ens mostra superioritat i triomf. 

En el cas d'aquesta imatge, el contrapicat es veu acompanyat de les mans enlaire del subjecte, la qual cosa fa ressaltar encara més la superioritat. La càmera es situa per sota dels ulls del personatge, per tant transmet una força del personatge envers l'espectador. 
També podem veure que hi ha un pla mig, doncs l'home està tallat fins la cintura.




Per accedir a més informació sobre el llenguatge audiovisual aquí deixo una pàgina web on es pot trobar els aspectes més importants explicats de manera clara i concisa: http://www.lenguajeaudiovisual.com/Inicio.html

domingo, 15 de enero de 2012

Valoració d’una experiència pròpia amb TIC

Des de fa ja uns anys, les TIC s’estan introduint en la nostre educació a través de les escoles. En la meva escola de primària l’ús dels ordinadors estava molt patent en la majoria de les assignatures, però va haver una activitat que em va agradar molt perquè al mateix temps que apreníem sobre el tema tractat, ho fèiem d’una manera diferent i més dinàmica. 


Aquesta consistia en la construcció d’una pàgina web, per parelles, sobre un tema proporcionat pel professor i destinàvem a aquesta activitat un parell d’hores a la setmana. A partir d’aquí, cada parella havia de buscar informació sobre el tema que li havia tocat i redactar-la de manera intel•ligible per la resta de la classe, ja que un cop acabada la pàgina web, es feia una exposició del temari davant tots. 


Amb aquesta activitat, el que es pretenia  treballar eren tant les habilitats i competències del treball amb equip i la expressió oral i escrita, com les de la cerca acurada sobre allò que necessitem i la capacitat d’indagar i desenvolupar-nos a partir de la pròpia experiència per les noves tecnologies. 

En resum, penso que va ser una experiència molt enriquidora que em va servir per desenvolupar-me, a partir de l’experiència, en el món de les tecnologies i l’educació. 



Valoració d’una experiència de les TIC a l’aula

Al mateix temps que és molt important introduir les TIC en les nostres vides, també és important saber utilitzar-les de manera adequada. Per fer una bona valoració d’una pràctica de les TIC s’ha de tenir en compte diferents factors i criteris. Tal i com es va publicar en AREA, M. (2007) Decálogo de Buenas Prácticas, hi ha deu punts clau per fer una bona valoració:
1- El més important és el valor educatiu, no el tecnològic.
2- El fet d’utilitzar tecnologies a les aules no significa que es sigui millor o pitjor professor ni que el rendiment acadèmic dels alumnes millori.
3- És el mètode juntament amb les activitats planificades les que promouen un tipus d’aprenentatge o un altre.
4- S’han d’utilitzar les TIC de manera en que els alumnes aprenguin a partir de les experiències amb les tecnologies.
5- Les TIC han d’utilitzar-se tant com a eina per l’aprenentatge acadèmic curricular com  per l’adquisició i desenvolupament de competències específiques en la tecnologia digital.
6- S’ha de propiciar que l’alumnat desenvolupi amb les TIC tasques de naturalesa intel·lectual i social.
7- Les TIC han de ser utilitzades pel treball individual i pel col·lectiu, tant en grups presencials com virtuals.
8- Quan es planifica una activitat amb TIC s’ha de tenir en compte també el tipus de competència tecnològica que es promou.
9- És important tenir planificada l'activitat a realitzar i el temps que s’utilitzarà.
10-Les activitats amb ordinadors han d’estar integrades i han de ser coherents amb els objectius i continguts curriculars.

Per tant, les experiències i els criteris per valorar una pràctica amb TIC es basarien en:
-              -  La promoció de la comprensió: l’aprenentatge creatiu.
-    - Promoció de l’alfabetització informàtica: cerca selectiva d’allò que estem buscant, capacitat d’utilització de      programes necessaris per la tasca a desenvolupar, etc.
-       - Promoció de la interacció social: s’aprèn millor amb interacció social, ja que afavoreix l’intercanvi d’idees i valors i permet l’alternança de rols.
-         -  Promoció d’altres agents educatius i socials: contacte amb la societat, agents externs a l’escola que ens poden proporcionar recursos.